ANC Osona

Les vulneracions de l’Estat espanyol, al cor d’Europa (25/09/2018)

Aquest dimarts 25 de setembre, la plaça Schumann de Brussel·les ha acollit la presó d’”Un poble empresonat”, que s’emmarca dins la campanya “Solidaritat amb Catalunya”, que pretén portar al cor d’Europa les vulneracions que l’Estat espanyol exerceix de drets fonamentals, com el d’autodeterminació, i la conseqüent repressió per a totes aquelles persones que l’intenten exercir i que, de fet, han generat presos polítics i exiliats a l’Estat espanyol al segle XXI.

Els impulsors d’aquesta iniciativa, l’Assemblea Nacional Catalana Osona i Brussel·les, Òmnium Cultural Osona i CDRs Alt Ter, van sortir diumenge de Vic amb la instal·lació, i després de dos dies de viatge s’han instal·lat aquest matí a la plaça Schumann, just davant de la Comissió Europea, a Brussel·les.

Un dret fonamental i universal
Allà, s’hi ha instal·lat durant tot el dia amb l’objectiu de reivindicar que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental i universal i que forma part del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat i ratificat per Espanya i també violat per l’Estat espanyol, tal com ha recordat la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

A l’acte també hi ha participat el President Carles Puigdemont, que ha recordat que el Govern que va presidir va fer allò que demanaven els catalans: permetre una votació sobre l’estatus polític com a dret universal. Puigdemont ha subratllat que ara la meitat del Govern està empresonat i l’altra meitat s’ha hagut d’exiliar, i s’ha preguntat si aquesta és l’Europa del 2018.

Josep Valtònyc, músic exiliat i perseguit per l’Estat espanyol per les seves lletres, i Adrià Carrasco, activista, també exiliat, i perseguit per protestar pacíficament, també han participat a l’acte, i membres de la EU-Catalonia Dialogue Platform, com els eurodiputats Jordi Solé, Ramon Tremosa, Mark Demesmaeker, Izaskun Bilbao, Josu Juaristi, Ana Miranda i Ivo Vagjl.

Un poble empresonat
L’acció “Un poble empresonat” va iniciar-se el novembre del 2017, just després que fossin empresonats membres de la societat civil i membres del Govern de la Generalitat per haver posat les urnes pel referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, fet que demostra el setge judicial, polític i policial que l’Estat espanyol ha engegat contra el moviment independentista.

Des del 18 de novembre, moment en què es col·locà per primer cop la presó, i fins ara, la instal·lació s’ha desplaçat a més de 17 municipis de tot Catalunya, i hi han participat més de 1.500 persones, que, voluntàriament, s’apunten per romandre dins la presó per tal de denunciar les vulneracions a drets internacionals de l’Estat espanyol.