Entrevista al jugador d’hoquei patins Josep Maria ‘Titi’ Roca
Té 33 anys, juga a hoquei patins des que en tenia 6 i enguany compleix la 15a temporada al primer equip del Club Patí Vic. Tot i que va començar jugant a futbol sala, el seu pare era entrenador d’hoquei patins i, anant-lo a veure, va decidir calçar-se els patins. Uns anys després, va guanyar tres campionats del món i tres d’Europa amb la selecció espanyola, i una Copa Amèrica i una Golden Cup amb la catalana. Ell havia de ser un dels integrants de la selecció que va guanyar el Mundial B de Macau, però els compromisos universitaris van fer que es perdés aquesta experiència. Titi Roca explica que jugant amb la selecció catalana se li ha posat la pell de gallina i defensa que amb la independència, la gent i l’esport de Catalunya hi guanyaran.
• Tens clar què votaràs el 9 de novembre?
• Votaré sí i sí perquè crec que ja n’hi ha prou, de tot el que ens arriben a fer i que no ens tinguin en consideració. Hem arribat al punt de sumar més gent que no era independentista per la ineficiència de l’estat espanyol a l’hora de fer les coses que no pas perquè tinguessin un sentiment catalanista de tota la vida. En el meu cas, jo l’he tingut des de ben petit i no em sento identificat amb Espanya.
• Has guanyat 3 mundials amb la selecció espanyola. Jugar amb Espanya t’ha suposat mai algun problema?
• Amb algun company d’equip havíem parlat sobre aquest fet. Ell no entenia perquè anava a la selecció espanyola, però jo li deia que de tots els jugadors amb qui he coincidit a la selecció espanyola absoluta, en sis anys, només n’hi ha hagut un que se senti espanyol. Jo no vaig a defensar Espanya sinó a defensar el meu esport i perquè se’m valori més com a esportista. Si vas amb la selecció espanyola, deixes veure el teu nivell, participes a grans competicions com Europeus i Mundials i resultes més interessant pels grans equips de la lliga, i el teu club també et valora més. Jo els poso un exemple: si et ve una empresa madrilenya i et diu que aquí cobres tant però si de tant en tant vas a Madrid a treballar cobraràs més, hi diràs que no perquè és madrilenya?
• Creus que des d’Espanya entenen aquesta manera de fer?
• Jo sóc com sóc i penso el que penso, i no tinc cap problema amb ells. Tinc la sensació que ells sí que en tenen amb nosaltres. Jo vaig a Madrid i gaudeixo passejant-hi. Ara, que em vulguin fer pensar com ells, no ho accepto.
• Has viscut mai alguna situació curiosa en aquest sentit?
• La situació més anecdòtica va ser amb la gent de Teledeporte, quan es va fer un Europeu a Oviedo i un Mundial a Vigo. Es volia donar força a l’esport i per això van fer-ne una gran cobertura. Ens van demanar que parléssim en castellà als temps morts. El seleccionador era el Carles Feriche, que és de Barcelona i parla tant en català com en castellà. A nosaltres sempre ens parlava en català, perquè és el que li sortia natural, però ens van demanar que quan la tele ens enfoqués als temps morts, parléssim en castellà. El resultat va ser que només va sortir una vegada i als següents temps morts ja hi van treure la veu perquè en els moments de tensió nosaltres no podíem estar pendents de com havíem de parlar i ens sortia en català.
• I alguna amenaça?
• Quan es va disputar el Mundial B a Macau, ara fa 10 anys, ens havia arribat que qui hi anés, després no podria jugar amb la selecció espanyola ni a l’OK Lliga. Això era un rum-rum però mai ningú ens ho va dir oficialment des de la federació. Ara bé, els que van anar a Macau, i m’hi incloc perquè jo hi havia d’anar, no érem al top-10 de jugadors catalans. I jo em pregunto per què no hi van anar els millors. A ells se’ls va coaccionar? Per què ha de córrer aquest rumor, per fer-te agafar por?
• També has jugat amb la selecció catalana. Quines sensacions vas tenir?
• La veritat és que quan he jugat partits amb Catalunya, se m’ha posat la pell de gallina. És una cosa espectacular.